INTRODUCCIÓ:
La psicologia social es va començar a ser vigent al s.XX, als anys 50. Es diu que els homes som entitats en relació i estem sempre dins d’un context.
Primer de tot, però, cal destacar que la resta d’enfocaments que hem vist es centren en els individus en sí; en les seves necessitats, en la seves conductes, en els seus traumes, etc. En l’enfocament sistemàtic es diu que totes les persones formen part de grups (grup familiar, d’amics, personal d’empresa...), és a dir, estem connectats entre les persones i la resta del món (formem part d’un sistema). Així, qualsevol factor que es mogui afecta a tot el conjunt, per tant, es pot intervenir sobre un element per tal d’influenciar els altres.
(Exemple: el canvi d’horari i de lloc de feina del pare pot afectar a tota la família). En aquest sentit passem de l’element individual a l’element grupal. Els sistèmics diuen que poden existir xarxes saludables i xarxes de relacions insolubles que generen malestar, malaltia, necessitat... Per tant, des del punt de vista sistèmic, les persones no són el problema ni el tenen elles, sinó que pertany al conjunt.
(Exemple: una persona que pateixi depressió en tindrà la culpa el sistema, la xarxa insoluble en la qual es troba).
En aquest moment es parla dels PI: pacients identificats. És un indicador de insolubilitat en el sistema. Són pacients amb problemes mentals dins d’un marc insoluble i això fa que el terapeuta sistemàtic tracti a tot el sistema.
Fins a l’aparició de l’enfocament sistèmic, es considerava la causalitat lineal com una simple regla de causa-efecte:
Si intervens sobre la causa, modifiques les conseqüències, l’efecte.
Els sistèmics, però, no estan d’acord en aquesta causalitat. Diuen que no es pot determinar la causa i a més, el comportament humà no és només causa, sinó també conseqüència. Dit això, es pot entendre com a vegades la causa pot haver desaparegut però es continuen mantenint els hàbits i costums. Se’n diran: formes de comportament homeostàtiques. (causa desapareix à es manté el comportament)
Els sistemàtics parteixen de la idea de la causalitat circular, on no és necessari conèixer la causa per intervenir:
Si tallem el cercle, aquest no es manté (a diferència de la causalitat lineal).
Gregory Bateson va afirmar que l’increment d’una conducta incrementa l’altre. És a dir, es produeix una retroalimentació mútua (cercle retroalimentatiu).
Va diferenciar entre:
Relació simètrica: es produeix una simetria mútua de conducta entre dos individus. Aquesta relació pot ser constructiva o destructiva.
Relació complementària: dinàmica on els individus no fan el mateix, sinó que es complementen. També pot ser constructiva o destructiva.
PRÀCTICA:
L’he realitzat juntament amb l’Anna Fusté i l’Ana Cimpean. Es tracta de fer 4 seqüències de circularitat: 2 diagrames de relació simètrica (constructiva i destructiva) i 2 diagrames de relació complementària (constructiva i destructiva).
REFLEXIÓ:
És molt interessant observar com n’és d’important l’entorn de cada individu i com afecta aquest sobre el seu desenvolupament i creixement.
Tots els individus partim de la mateixa arrel, però tots i cadascun de nosaltres seguim un camí diferent, i aquest ve determinat per el context.
Com s’exposa més amunt, quan un individu pateix una depressió és important mirar què està passant al seu voltant i tractar-lo des d’un punt de vista ambiental, és a dir, no tractar els organismes de manera aïllada, sinó tractar-los des d’una perspectiva més general, englobant-los dins el seu context (entorn familiar, laboral, amistats, etc.). No s’ha de jutjar ni dir que el problema és únicament i exclusivament de l’individu en sí. En aquest sentit, trobo molt interessant que els sistèmics comencessin a pensar d’una manera globalitzada i no individualista, així és més fàcil trobar les solucions a molts problemes perquè tots aprenem de tots, tots convivim amb tots, ens necessitem els uns als altres i això fa que cada moviment, cada desviació o cada aturada tingui a veure amb tot el que ens envolta, amb el nostre conjunt.
Seguint en la mateixa línia, des del punt de vista dels sistèmics, es pot fer teràpia a la família (o a l’element grupal implicat) encara que no hi assisteixi l’individu que pateix el problema. Em va sobtar molt aquesta idea, però podríem considerar-la com a vàlida tenint en compte la importància que té l’entorn sobre els éssers humans. De manera que es pot intervenir sobre l’element grupal implicat i millorarien o es modificarien els símptomes del principal malalt.
Com s’exposa en l’apartat introductòria sobre la causalitat circular, em va sorprendre molt la frase: la causa desapareix però es manté el comportament. És totalment cert però mai hi havia pensat. En el moment en què el professor ho va explicar, vaig començar a pensar en les coses que feia però que no sabia el perquè, com per exemple: abans de tallar el pa rodó faig una creu al mig i és perquè des de petita ho havia vist fer a la mare. La causa d’aquest acte és la benedicció del pa. El que és curiós és que a casa meva no som religiosos però els meus avis i els meus avantpassats sí. Naturalment, la meva mare i jo no fem una creu el pa com un acte religiós, sinó per hàbit i costum.
Per últim, voldria comentar la teoria de Gregory Bateson sobre la relació simètrica i complementària. Com es mostra a la pràctica, poden ser constructives i destructives. M’he adonat que aquest tipus de relacions es donen a diari però la que m’ha cridat més l’atenció ha estat la relació simètrica destructiva, ja que sovint apareix amb els pares, amb els amics, etc. i comença per un motiu insignificant però entre els participants es va engrandint i augmentant. M’he preguntat com és que tenim la sensació de voler rebutjar i superar a l’altre cada cop que ens critica o ens diu alguna cosa desagradable, com una mena de venjança.
Reflexionant sobre aquest tema, he arribat a la conclusió que hauríem d’intentar racionalitzar les pròpies conductes, en tots els sentits.
Sobre Gregory Bateson:
Molt bona feina, també, Maria!
ResponElimina