Pràctica 6: NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ:

En aquesta pràctica parlarem d’Abraham Maslow com a màxim representant, junt amb Carl Rogers, de la Psicologia Humanista.

Biografia de Abraham Maslow:

Va néixer a Brooklyn, EUA, el 1908, fill d’un emigrant rus jueu de Kíev. La seva família estava formada per set germans. Maslow era un nen tímid, callat, malaltís. Després d’acabar els estudis secundaris va començar a estudiar dret, però va abandonar la carrera molt aviat i es va dedicar a estudiar psicologia, antropologia i psicoanàlisi. Era una persona amb molts interessos culturals com la filosofia, la música i la política. Es va graduar a la Universitat de Wisconsin el 1903. el gran psicòleg conductista Thorndike el va anomenar el seu ajudant, però Maslow el va abandonar molt aviat i va investigar en línies diferents del conductisme. El van influir els pensadors socialistes i l’esperit de Skinner de la novel·la Walden Dos. Va tenir contactes també amb pensadors com Erich Fromm. Des del 1951 fins el 1969 va treballar a la Universitat de Brandies com a director i professor del Departament de Psicologia. L’any 1967 és anomenat pressident de l’Associació Psicològica Americana, institució de gran prestigi que representa la majoria de psicòlegs americans. Maslow va morir d’un atac de cor el 1970. El seu llibre més reconegut és El hombre autorrealizado (Towards a Psychology of being) del 1962. Maslow es considera un dels màxims representants del moviment humanista.

De la Psicologia humanista cal destacar les dues grans teories de Maslow:

1. Teoria de les motivacions humanes
2. Teoria de la personalitat: la persona autorealitzada

1. TEORIA DE LES MOTIVACIONS HUMANES

Maslow elabora una teoria molt completa sobre les motivacions de les persones, amb la finalitat de respondre a les preguntes bàsiques i eternes que es fan els psicòlegs com: per què les persones fan el que fan, quins són els motius que provoquen la conducta de les persones?

Maslow és molt optimista pel que fa a la naturalesa de les persones i afirma que tots els éssers humans són de naturalesa bona. Però aquesta naturalesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer i si una persona té satisfetes aquestes necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Per tant, Maslow va acabar afirmant que allò que motiva a les persones és la recerca de l’equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.

A partir d’aquí, Maslow va elaborar el que s’anomena “Piràmide de Maslow”, on exposa les diferents necessitats de l’home de manera jerarquitzada:

v     Necessitats fisiològiques: són la base de la piràmide de les motivacions. Són necessitats clarament imprescindibles per a la supervivència. Són purament físiques i el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d’un equilibri (tinc gana à busco menjar. Estic tip à desapareix la necessitat de buscar menjar i s’aconsegueix un estat d’equilibri). 

v     Necessitats de protecció i seguretat: fan referència a la protecció de perills tant físics com psíquics. Són necessitats fonamentals durant la infància i durant tot el procés de creixement.

v     Necessitats d’estimació i acceptació: explica els motius de les conductes humanes. La pertinença a un grup fa referència al fet de considerar-se inclòs en un col·lectiu (la família, els amics, l’escola, un equip d’esport, etc.). Això explicaria el motiu de les conductes socials de les persones i de la seva necessitat d’identificar-se amb algun grup, sigui el que sigui.

v     Necessitats de valoració: fan referència a la recerca de l’autoestima i, per tant, al concepte positiu d’un mateix. L’autoestima és un fonament bàsic per a la supervivència psíquica.

v     Necessitats d’autorealització: la realització de les possibilitats, capacitats i talent de les persones, així com el coneixement i l’acceptació plena de la pròpia naturalesa. Una descripció exacte de totes les motivacions d’autorealització seria impossible perquè cadascú té capacitats diferents. Però si que tenen en comú que es tracta de impulsos agradables i ben rebuts que les persones prefereixen que augmentin i no que disminueixin.

Cal deixar clar que les necessitats fisiològiques, de protecció, d’estimació i de valoració són unes necessitats deficitàries, mentre que les necessitats d’autorealització són unes necessitats de creixement. Les persones que estan motivades per les necessitats d’autorealització en general gaudeixen més de la vida però també cal matisar que les necessitats bàsiques (deficitàries) no han de ser necessàriament desagradables, sinó que també poden produir satisfacció.

2. TEORIA DE LA PERSONALITAT: LA PERSONA AUTOREALITZADA

Aquesta teoria va dirigida a desenvolupar les potencialitat, la capacitat d’escollir i la creativitat de les persones. Maslow creu que les persones tenen com a tendència bàsica, és a dir, com a motivació fonamental, la recerca de l’autorealització i per tant, proposa un nou model de persona: la persona autorealitzada.

L’autorealització és un procés que mai no acaba, sinó que és continu al llarg de tota la vida d’una persona. Podríem dir que arriba a un alt grau de maduresa i equilibri que a més li permet anar aprenent contínuament sobre la seva manera de ser. Maslow afirma que darrera de l’autorealització s’amaguen els següents valors: perfecció, totalitat, compliment, justícia, vida, singularitat, simplicitat, bellesa, bondat, facilitat, joc, veritat, modèstia.

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica l’he realitzat juntament amb l’Alexandra Chacón, la Laura Albó i la Glòria Grau. Es tracta de buscar 3 situacions en relació amb els tres comportament que veurem a continuació de cada part de la piràmide de Maslow:

Comportaments orientats a la satisfacció de necessitats autèntiques:

a)     comportaments constructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat)

b)     comportaments destructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat)

c)      comportaments fallits (no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica)

1r nivell:

Constructiva: tinc gana. Aprofito que tinc gana per a fer el dinar per a tots.

Destructiva: et dic que vull una relació amb tu per aconseguir sexe fàcil.

Fallit: vull dormir però no puc perquè he d’anar a treballar. 

2n nivell:

Constructiva: fer classes de defensa personal, ja que millora la meva seguretat i en algun cas la dels altres.

Destructiva: robo en un lloc, i per tant, provoco una situació d’inseguretat en l’establiment.

Fallit: treballes molt per aconseguir una plaça fixa i et fan fora de la feina.  

3r nivell:

Constructiva: fer una festa sorpresa pels 18 anys.

Destructiva: sou un grup de tres amigues i deixes de banda a una perquè només vols estar amb una d’elles.

Fallit: vull ser mare però el meu marit no vol tenir fills.

4rt nivell:

Constructiva: anar a fer teatre.

Destructiva: com que vull que la gent em respecti apallisso a una persona.

Fallit: busco el respecte de la meva parella i cada vegada que ell crida jo crido més i així consecutivament.

5è nivell:

Constructiva: treure’t la carrera amb matrícula d’honor.

Destructiva: trec la plaça de feina a una persona fent trampes.

Fallit: no treure’s la carrera.

REFLEXIÓ:

La teoria de la piràmide de les motivacions humanes confeccionada per a A. Maslow és interessant, ja que es veuen jerarquitzades les diferents necessitats que romanen en els éssers humans. Sobre aquesta teoria, hem pogut veure com les nostres motivacions i la nostra força que ens envolta dia a dia gira al voltant d’aquestes necessitats. 

Els éssers humans, com qualsevol ésser viu, necessitem alimentar-nos, sentir-nos protegits, acceptats i valorats, però es podria considerar que som la única espècie que posseïm la necessitat de sentir-nos autorealitzats. En aquest sentit, parlem de l’autorealització com un factor pertinent a l’aspiració, a les expectatives, i a tots aquells aspectes que ens ajuden a mantenir i a créixer el nostre estat psíquic. En definitiva, necessitem autorealitzar-nos per sentir-nos millor, més satisfets amb nosaltres mateixos (volem arribar a la màxima felicitat i harmonia).

Ara bé, és important reflexionar sobre aquestes necessitats a nivell global. A mesura que es van satisfent les necessitats, van sorgint les del nivell superior. Dit això, caldria citar a totes les persones del món i comprovar si tenen cobertes les necessitats més bàsiques i anotar qui arriba a autorealitzar-se, per poder veure que no tots podem assolir les nostres necessitats.

Moltes famílies lluiten cada dia per poder satisfer una necessitat fisiològica: la gana. És a dir, la necessitat més i més bàsica segons la piràmide de Maslow. Una necessitat de supervivència, no una necessitat per millorar el teu ànim i la teva persona.

Tot i això, mentrestant, altres famílies només busquen una felicitat perfecte i egoista. El més important no és si menjaran demà, sinó l’avarícia i l’ambició de voler més, perquè un cop es tenen cobertes totes les necessitats, aconseguir l’autorealització es converteix en un cercle viciós, sempre es vol obtenir més i més.

Per tant, caldria esmentar les grans diferències que resideixen en els éssers humans així com el desequilibri mundial. Mentre uns es preocupen per cobrir les necessitats que tenim per naturalesa (les necessitats bàsiques) i comunes per a tots els éssers vius, altres es preocupen per unes necessitats que, més o menys, un mateix les pot controlar. És a dir, són impulsos que les persones poden satisfer mitjançant les seves capacitats, en canvi, el menjar no és una cosa que es pugui controlar si no se’n té.

Altres factors que produeixen un desequilibri i una inestabilitat per cobrir les necessitats humanes seria la separació d’un infant de la seva mare, una violació, un segrest, una marginació social, un assetjament, etc.

Vist això, voldria que tothom penses sobre les diferents preocupacions que resten en els éssers humans i què hi podem fer al respecte.