IINTRODUCCIÓ:
A la darrera classe de l’Ernest Luz, vam mirar la pel·lícula Freud, pasión secreta, de John Huston.
SINOPSIS: Es descriu, a partir del 1885, cinc anys de la vida del psicoanalista vienès Sigmund Freud (1856-1939). En aquesta època, molts dels seus companys rebutjaven el tracta amb pacients d’histèria, perquè creien que només simulaven la seva malaltia per cridar l’atenció. Però Freud, va aprendre a utilitzar la hipnosis per trobar la raó de les seves psicosis. La seva pacient és una jove que no pot beure aigua i sempre és turmentada per el mateix malson.
En la pel·lícula es mostra els períodes d’aprenentatge de Freud i el seu trajecte:
- Com a neuròleg, on rebutja la posició organicista de Meynert. S’apropia la tècnica d’hipnosi que aprèn de Charcot per tractar les histèries. Empra el mètode catàrtic amb el recolzament i col·laboració de Breuer.
- Parla del Complex d’Èdip. Utilitza diferents tècniques per tractar la pacient Cecily: l’associació d’idees, la interpretació dels somnis.
PRÀCTICA:
En aquesta pràctica s’havia de desenvolupa i aprofundir sobre un tema dels quals parlava Freud:
La interpretació dels somnis
Freud es va interessar per els somnis de les persones perquè va observar que durant el tractament psicoanalític, els seus pacients constantment li explicaven somnis. Va veure que els somnis no eren res més que una manifestació del inconscient.
El somni és la realització d’un desig
Freud va observar que hi ha continguts a la consciència que pel seu caràcter vergonyós, hostil, sexual, tal i com passa amb els sentiments d’amor i odi cap els progenitors per part dels nens que teoritza el Complex d’Èdip, són rebutjats, reprimits, censurats. Però aquests sentiments, emocions o desitjos no resten satisfets i busquen altres vies per manifestar-se i satisfer-se. Per això, Freud va dir que quan dormim, la censura, que és la que elabora els somnis, es relaxa i el que no hem pogut aconseguir durant la vigília es realitza en la fantasia, el somni. De manera que els somnis són motivats per desitjos inconscients. Ara bé, la censura dels somnis és especialista en els jocs de paraules, en l’ús de contraris, en el simbolisme, la dramatització, en la metàfora, la metonímia... Per tant, aquesta realització del desig no es formula de forma idèntica com es faria en la realitat, sinó de forma disfressada, deformada. Per aquest motiu es diu que somniem aventures rebuscades i estranyes. Emprenen tot un material de signes ambigus, el sentit profund dels quals pot camuflar-se sota imatges aparentment innocents i aparences incomprensibles, precisament per tal de no despertar les sospites de la consciència moral, que immediatament els reprimiria. Posant un exemple; la dona que somia que compra un barret negre, no sap que desitja inconscientment la mort del seu marit.
A més, Freud diu que el motor dels somnis són els desitjos sexuals reprimits o frustrats provinents de la infantesa.
A diferència dels adults, els somnis dels nens són indudablement comprensibles amb evidències sense disfressar el contingut. Són somnis senzills i curts, ja que els remordiments psíquics dels infants són menys complicats que els de les persones adultes.
Abans de continuar, cal deixar clar les tres conclusions bàsiques per comprendre el món dels somnis:
1. Els somnis són realitzacions disfressades de desitjos de l’inconscient.
2. Els somnis tenen una forta relació amb la sexualitat infantil i amb els
desitjos incestuosos que llavors es produeixen.
3. L’anàlisi dels somnis ens permet descobrir la disfressa (els mecanismes d’elaboració) i accedir així aquests desitjos amagats.
Mecanismes d’elaboració dels somnis
Per poder entendre l’elaboració dels somnis, primer de tot cal distingir entre el contingut manifest i les idees latent:
- Contingut manifest: allò que explica la persona, el relat del jo. És la versió de les idees latents amb diferent forma expressiva, com un jeroglífic que s’ha de solucionar traduint cada un dels seus signes al llenguatge de les idees latents.
- Contingut latent: allò que amaga l’inconscient, els impulsos reprimits que surten a la llum durant els somnis. Perfectament comprensibles quan els descobrim.
La comprensió dels somnis implica una interpretació del contingut manifest al contingut latent. Dit d’una altra manera, les idees latents s’expliquen a través del contingut manifest i aquestes s’han de traduir.
La figura del terapeuta psicoanalista ha d’escoltar atentament la manera com explica el pacient el seu somni, és a dir, com posa en escena el guió que ha confeccionat. Per tant, consisteix a desfer el camí fet, seria el procés invers a l’elaboració del somni feta per la censura. Es tracta d’investigar les relacions del contingut manifest amb les idees latents i esbrinar per quin procés ha sorgit d’aquestes últimes allò primer.
Com va dir Freud en el seu llibre “Introducció a la psicoanàlisi”;
“El somni no és més que el resultat de l’elaboració, és a dir, la forma que la mateixa imprimeix en les idees latents”
Aquest procés d’elaboració del somni actua a través d’una sèrie de
mecanismes psíquics. Entre aquests mecanismes que va descobrir Freud cal
destacar els dos principals:
1. Condensació: procés en el qual les diverses idees latents passen a
contingut manifest en una sola idea o imatge, és a dir, resumeix les idees
latents. La condensació es dóna per un dels tres procediments següents:
- Alguns elements latents queden eliminats
- El somni manifest només rep fragments de certs continguts latents
- Elements latents que contenen característiques comuns apareixen
fosos en un sol element en el contingut manifest
(Per exemple: un grup de persones relacionades amb el subjecte que està somniant poden ser representades per una sola persona que després el subjecte reconeix amb la cara d’en Josep, el vestit d’en Carles i la corbata d’en Martí, és a dir, es reuneixen característiques pròpies de cadascuna d’aquelles persones).
2. Desplaçament: mecanisme que deixa en segon plànol l’element important i
l’element menys interessant destaca en primer lloc. Podríem dir que una
idea latent enlloc de ser representada per un dels seus elements més
característics, és representada per una llunyana al·lusió.
(Per exemple: el subjecte està somniant amb una persona que és representada per unes sabates o qualsevol objecte relacionat amb aquesta, desapareixent ella del somni).
Els símbols dels somnis (simbolisme oníric)
Freud anomena simbolisme oníric a aquells elements constants que es repeteixen, elements que mantenen una relació de representació a causa de semblances més o menys clares. Aquests símbols faciliten la interpretació dels somnis, ja que normalment tenen un significat fix. Les fonts d’origen d’aquests símbols es troben en les faules, mites, en el folklore, proverbis o contes i en el llenguatge poètic i comú.
Alguns símbols amb un significat universal que presenta Freud en els seus textos serien:
- Pomes, parsecs, fruita à significació: pits femenins
- Llaminadures à significació: plaer sexual
- Porc à significació: fecunditat
- Animals salvatges à significació: home excitat
- Flors à significació: virginitat
- Inclinacions empinades, escales i graons, pujant-los i baixant-los à significació: acte sexual
- Accions a l’aigua à significació: naixement
- Emperador, emperadriu, rei, reina à significació: pares
- Insectes o paràsits à significació: germans/es
(entre d’altres)
REFLEXIÓ:
Parla dels somnis penso que és molt interessant perquè és un component important en la nostra vida, ja que ens passem mitja vida dormint i, per tant, somniant. És un moment en el qual la consciència no intervé, no tens control sobre els somnis, i això fa que em produeixi una atenció especial. Pensar que estàs dormint i descansat mentre la teva ment està activa i et fa sentir i veure coses que no predius, que no depens. A més, somniem coses ben estranyes; imatges de persones, objectes, llocs o situacions barrejades que sovint no tenen res a veure. També, com tots hem pogut experimentar alguna vegada, estímuls exteriors sensorials han arribat a nosaltres mentre dormíem i han pogut constituir en fonts de somnis, com per exemple: quan sona el despertador a la matinada, et pots imaginar que és un mòbil que sona en la teva escena onírica. A vegades, els somnis són tant intensos que, quan et despertes, se’t van reproduint les imatges i no pots deixar de pensar-hi o et queda tant clavat que no l’oblides mai (com els malsons).
Suposo que com tothom, sempre he pensat que m’agradaria saber respondre totes les preguntes que es formulen dins del meu cap quan em desperto: per què i com he pogut somniar això? Per què he somniat tres dies seguits amb la mateixa persona? Per què avui no me’n recordo del que he somniat? etc. El fet que Freud comences a parlar i a interessar-se per els somnis, a la seva manera, podia trobar respostes a totes aquestes preguntes. Per aquesta raó vaig escollir el tema de la interpretació dels somnis a l’hora de fer aquesta pràctica.
Parlant de la teoria de Freud, pel que fa el simbolisme oníric, quasi tots els símbols són de caire sexual. Crec que convé destacar que Freud va desenvolupar la teoria de la sexualitat on diu que l’impuls sexual és el motor de la nostra evolució i és el que ens fa moure, de manera que va enfocar aquesta teoria en tots els àmbits. En aquest sentit, va rebre força crítiques.
M’agradaria posar un esquema que m’ha fet reflexionar sobre les diferents maneres de pensar i opinar sobre els somnis segons els filòsofs, els pensadors, els metges i l’opinió popular:
Vídeos interessants sobre l’explicació de la interpretació dels somnis:
Bona feina, Maria!
ResponElimina