Pràctica 3: DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ:

Quan neix el conductisme, amb J. Watson, s’inicia un canvi. Un canvi en el qual no intervenen els estats mentals, sinó només allò observable: la conducta.

Destacar la figura de dos conductistes importants: Pavlov (condicionament clàssic: estímul-resposta), i B.F.Skinner (condicionament instrumental o operant: estímul-resposta-conseqüència).

A la segona meitat del segle XX apareix la idea del conductisme radical, on es pensa que la psicologia també ha d’estudiar els estats de consciencia (pensaments, emocions, sentiments, percepcions, etc.) i és llavors quan sorgeixen les distorsions cognitives (=forma errònia en el processament de la informació, causant pensaments desajustats). El nou esquema es basa en: E-O-R-C (esdeveniment à organisme –persona capaç de decidir quina resposta donar- à resposta à conseqüència).

Ara bé, davant d’una malaltia mental, el professional que la diagnostiqui, pot tractar-la de diferents maneres segons el seu punt de vista.

Des del punt de vista d’un conductista, tractaria la malaltia intentant que la persona tingués la percepció de control sobre la seva via mitjançant la teoria de la Indefenssió Apresa (Martin Seligman).

Des del punt de vista d’un cognitivista, com que es basen en el que passa a la ment, dedueixen que si la persona té pensaments deformats i que no s’ajusten a la realitat, aquesta actua en conseqüència.

Dos teràpies cognitives-conductuals com la d’Albert Ellies (TREC: teràpia racional emotiva conductual) i la de Aaron T. Beck (TC: teràpia cognitiva) intenten detectar i canviar tots els pensaments distorsionats de les persones. Aquest model de pensament es basa en:

· Esdeveniment emocional.

  Pensaments poc creïbles i negatius.

  Conseqüències nefastes (respostes en funció dels pensaments interpretats).

(Esquema “A-B-C” à esdeveniment-creença-conseqüència)

· A més, van classificar les distorsions cognitives en:

1. Generalització excessiva

2. Abstracció selectiva

3. Polarització/pensament o tot o res

4. Desqualificació d'allò positiu

5. Lectura del pensament

6. Endevinar el futur

7. Magnificació o minificació

8. Raonament emocional

9. Etiquetar erròniament

10. Autoinculpació

11. Personalització

12. Imperatiu categòric 

PRÀCTICA:

L’he realitzat juntament amb l’Alexandra Chacón, l’Anna Fusté i l’Alba Coma.

Aquesta pràctica es tracta de buscar dos exemples per a cada un dels tipus de distorsions cognitives per tal de comprovar que a la nostra vida quotidiana es produeixen aquests tipus de processos erronis.

1. Generalització excessiva.

v      El meu xicot m'ha posat les banyes i per això em puc permetre dir que tots els homes posen les banyes.

v      Una amiga m'ha traït, per tant penso que no es pot confiar en les amigues.

2. Abstracció selectiva.

v      He tret un 9 en un examen, però està molt malament perquè la pregunta que he fallat me la sabia.

v      Vaig fer un pastís molt bo, però quan va arribar a la taula era una mica fred, així que no tinc cap mèrit.

3. Polarització/pensament o tot o res.

v      Mai trobaré a ningú perquè ja m'han deixat tres cops seguits.

v      Un dia vaig caure a terra i tothom va riure, des d'aquell dia tothom es riu de mi.

4. Desqualificació d’allò positiu.

v      M'han donat una beca per anar a estudiar a l'estranger però segur que me l'han donat perquè he tingut sort.

v      Aquest noi segur que avui si que m'ha saludat perquè els seus amics no hi són davant.

5. Lectura del pensament.

v      Segur que si el meu xicot va a aquella discoteca tindrà un affaire amb la seva ex parella.

v      Segur que la gent em mira perquè estic grassa.

6. Endevinar el futur.

v      Quan vagi a la universitat el més provable és que no faci amics.

v      No cal que demani cap beca perquè igualment segur que no me la donaran.

7. Magnificació o minificació.

v      La meva mare és la millor del món.

v      Sóc la més tonta del món, no serveixo per res!

8. Raonament emocional.

v      Com que aquesta noia és estrangera no em cau bé.

v      Cada vegada que em trobo amb una determinada noia estic estressada, per tant intentaré no trobar-me-la ja que poder és ella qui m'estressa.

9. Etiquetar erròniament.

v      Com que la noia és pèl-roja segur que és mala persona.

v      Com que aquell noi vota al partit X és un hippie.

10. Autoinculpació.

v      Si hagués fet més costat a la meva amiga no s'hagués suïcidat.

v      Si hagués passat per l'altre carrer no hagués punxat la roda.

11. Personalització.

v      Com que sempre porto entrepans de formatge ara tothom en porta.

v      Jo sóc el noi més popular de la classe, i com que jo no he anat a classe cap company meu hi ha anat.

12. Imperatiu categòric.

v      M'hauria d'haver parat a saludar-la més estona, a aquella noia.

v      Hauria d'haver sopat a les 9 i no a les 8 perquè quan me'n vagi a dormir tindré gana.

REFLEXIÓ:

Sovint fem aquest tipus de suposicions sense basar-nos en res fiable. La persona que experimenta cert pensament, experimenta alhora angustia. Segons cada personalitat i cada manera de veure les coses ens guiem cap a un sentit o cap a un altre. D’aquí surten els mals entesos i a vegades, inclús les discussions. Hauríem de racionalitzar els nostres pensaments i tenir una visió més madura d’aquests, tot i que de vegades costa molt, bàsicament perquè no en som prou conscients i estem segurs del que pensem. Si actuem d’acord amb els nostres pensaments distorsionats és quan es poden produir greus errors. En conseqüència, no es pot gaudir bé de la vida.

Aquest tipus de percepcions que es generen, porten als problemes d’autoestima, fòbies, depressions, etc. En aquests casos es necessita l’ajuda d’un professional ja que hi intervenen altres factors en la malaltia i també perquè són desajustos més pronunciats. Però en les petites distorsions que hem patit tots alguna vegades hauríem de pensar nosaltres mateixos si quelcom s’equival a la realitat. No pensar tant en el nostre petit món que hem creat.

També dir que a vegades percebem el món o tant sols una paraula, un fet, etc.  d’una determinada manera en un determinat moment i potser, al cap d’uns dies es troba una solució que en un principi no havia estat assequible per la persona. De manera que no calen portar a terme reaccions precipitades.

La qüestió, però, és: quin és l’origen d’aquestes distorsions cognitives? Com s’han format?

Com a futura psicòloga seria interessant saber resoldre aquestes qüestions per poder comprendre i ajudar més bé als pacients.

Com sempre dir que ha estat una pràctica molt profitosa i, com les altres, aplicable a les nostres vides.

A partir d’ara intentaré conduir els meus pensaments cap un sentit més pràctic i no tant enrevessat. Fugint de la tergiversació de les coses que es poden crear dins del meu cap.