Pràctica 1: LA INTROSPECCIÓ

Per tal d’estudiar els fenòmens conscients simples i accedir al món psíquic, Wilhem Wundt emprà el mètode de la introspecció.  

Introspecció: acció d’examinar-se a un mateix. Tots els coneixements interns que el subjecte té dels seus processos mentals.

En aquesta pràctica de fonaments de psicologia, exposo el seguiment dels meus pensaments durant 10 minuts a classe i, posteriorment, una reflexió.

PRÀCTICA:

Al principi no he pogut deixar volar els meus pensaments, m’ha costat bastant ja que només pensava en què podia pensar i mirava la resta dels companys per veure què feien ells; a on miraven, si havien tancat els ulls, etc. M’he volgut obligar a pensar en alguna cosa com què em prepararia per dinar o amb la tarda que m’esperava.

Sense adonar-me’n, m’he remès en el passat, no gaire llunyà però, de quatre o cinc dies enrere, recordant el pont i els dies de festa. M’ha vingut una sensació de com si volgués tornar en aquells dies els quals vaig desconnectar del món però d’una manera efímera. He experimentat un sentiment d’enyorança.

Després he estat uns minuts sense pensar en res, suposo. M’he quedat mirant una rajola del terra. Ha estat a continuació quan el meu pensament s’ha transformat en una papallona pul·lulant; he pensat en un noi del cor en el qual jo canto i tot d’una m’he vist a mi tocant el violí a fora al jardí de casa meva, com feia quan era petita. També m’han vingut imatges al cap sopant amb els meus companys de pis i he recordat alguna conversa interessant i algun comentari. De cop he pensat que teníem un sopar d’inauguració pendent però que segurament no es faria.

Seguidament he tornat a pensar en l’exercici de classe i he mig somrigut quan he pensat que en un tres i no res havia pensat en força coses sense controlar-ho. Llavors ha estat quan he començat a pensar que era molt difícil obligar a pensar a la ment i en canvi, quan ja portes una estona intentant-ho, ella tota sola es passeja per molts racons i et sorprens, o potser arriba la imaginació i et fa males passades com el que m’he imaginat a continuació (un cop he pogut tornar a desconnectar): que el dissabte al matí, a la botiga on treballo, vindria una dependenta que és prepotent i no em cau bé. He desitjat que no vingués, tot i que després he pensat que era poc probable perquè no és fixa i no ve quasi mai.

Finalment, el meu rellotge intern m’ha avisat que ja deurien haver passat els 10 minuts, però el professor encara no havia dit res. De manera que durant aquells 40 o 50 segons que quedaven només m’he preguntat en què podien haver pensat els meus companys i he fet una recopilació de tot el que m’ha passat pel cap durant aquells 10 curts minuts.

REFLEXIÓ:

Per les coses que m’han vingut al cap durant aquests 10 minuts puc dir que quasi tot està relacionat amb aspectes que estic vivint últimament; conviure amb gent nova, la universitat, el cor, la feina, etc. Els salt de pensaments que he tingut quan estava pensant en el cor i de cop i volta he pensat en quan era petita i tocava el violí, té certa relació amb la música. He de dir que m’agrada molt i feia força anys que no en practicava, suposo que ara l’estic recordant com abans pel fet d’haver-me apuntat a una coral.

Saber que he de posar-me a pensar és una feina molt difícil i, en canvi, molt i molt fàcil quan no n’ets conscient. Fent aquest exercici m’he pogut adonar que la nostra ment és completament un enigma, ja que ens apareixen coses que no saps d’on venen ni el perquè. El més al·lucinant és que ella mateixa es concentra tant que llavors no t’adones del que passa al voltant.

Fer aquest exercici m’ha ajudat a comprendre més coses sobre la ment, coses ben simples de les que no te’n adones. La veritat és que m’ha agradat molt i s’haurien de fer més classes com aquesta.